Molt bones de neu!!!***

Despres de molts dies, torno a escriure, i esque no es que no tingui ganes es perque hem poso a escriure, i no sóc capaç de lligar tres línies.
Així que vamos a ello no?

Donc desprès moltes plujes, riures, i alguna que altre experiència nova, fins i tot una nevada que feia uns 40 anys que no es veia per Catalunya i que deixa en evidencia a tothom, ja que no es possible que amb 4 copets de neu que caiguin s'aturi tot. Peró us puc dir que feia molt de temps que no tenia aquestes sensacions de alegria. Dilluns 6.30 del matí la meva princesa hem diu que marxa cap el cole, així que com un bon señor, m'aixeco i la acompanyo fins la porta, com sempre obrim la porta per despedir-nos i de cop un fred que hem gela. M'irem per la porta oberta i estaba nevant peró nevaba amb força, així que li vaig dir que anes amb molt de compte i qualsevols cosa hem truques.
No va ser tan greu perque no vaig rebre cap trucada fins que hem vaig aixecar a les 8.15 per fer les primeres colònies de la temporada, també vaig anar a veure com havia anat la neu, i no hi havia ni un rastre, només plovia.

Així donc hem vaig anar a Maristes(casa de colónies on treballo) i cap a les 9 del matí comença a nevar, peró sense gens força, així que ens refugiem del fred al despatx.
Mitja hora més tard una trucada del cole de Roquetes, on venien els nens, ens informa, que arribaran una miqueta més tard peró que arribaran, ja que l'autopista està colapsada per la neu.
cap a les 11 i poc del matí, ja començava a nevar amb força, encara que nosaltres convençuts de que alló no aniria a més, arriba el bus, amb una mica de pluja i neu acomodem els nens a les aules del refugi.
Cap a les 12 del matí alló semblava que no pararia i que anava a més, i així ens informaven que a la ciutat estaba tot colapsat. així que vem fer el primer tret a les activitats del dia. Els nens estaben una mica irritants, ja que estar tancats tot un dia en una aula fen activitats, semblava que seria interminable, peró no!
Primera mitja hora i deixem que els nens surtin a mullar-se una mica amb la neu, els nens estaben contents, espitossos, semblava que seria impossible tornar-los a calmar, peró no es van conportar. La nostra tàctica era, quan ja no aguantavem més als nens, obriem la porta del carrer i tots afora, 5,10 minuts i cap adins així ens vàrem soportar nens-monitors, monitors-nens.
Desprès de dinar alló ja era una festa ja que la neu començava a cuallar, així donc tots estavem alucinats amb el que estaba nevant, peró de ben bó que van ser les colónies més fàcils de portar gràcies a la neu. Alló era alucinant, un pam ja de neu i no s'aturava!!!
(Primera vista a la autopista i variant, buides!!)
Els nens xops, congelats, tremolant, peró molts dells encara no tenien prou i volien més, encara que alguns deien que ja no volien veure més la neu.
Arriba la nit i desobte, marxa la llum, el nostres espectacle de nit, queda amb perill, peró una gran idea dels monitors, fer un bon foc per estar calents i que ens fagi llum, ens farà que el podem fer.
Així donc una actuació amb tires y arronçes de la llum, tornem a triunfar i els marxen al llit feliços.
En pep(jefe) ens diu que quan aquesta tarde a anat al castell no ha pogut pujar fins adalt de tot, i nosaltres flipem, ja que son les 12,20 de la nit y hi han com dos pams de neu!!
Ens diriguim cap el castell arribem a la rotonda i ja observem el primer cotxe aturat per la neu, pero aixó no es tot més andevant ja treballen els de ACESA, treuen els arbres que invadeixen la carretera, peró també veiem un parell de cotxes més aturats a les vores de la carretera.
Amb la bestia "Pathfinter", anem mica en mica pujant, i encara no donem credit del que veiem.
Arribem a Can Bordoi, allà 3 o 4 cotxes més, que acompanyen a tota la selva d'arbres que invaeixen la carretera, sortejant els arbres i cotxes, arribem al trencall del castell, que el veiem ple de neu, i creiem que amb la bestia no hi haurà problema, que equivocats que estabem, el cotxe comença a relliscar cap el costat y s'atura amb els frens , ho tornem a provar i res de res, així que decidim deixar el cotxe allà i agafar el sender que ens porta cap el castell a peu. Baixem del cotxe i sorpres la neu pel genoll, un somriure ocupa la nostra cara i no dubtem en llençar-nos i recobrir-nos de neu. Peró aqui no acaba tot, si no que no hi ha camí, els arbres tallen el camí i hem de sortejar tots els arbres.
Arribem al castell, i el primer que fem es acomodar-nos y anar a buscar llenya. Un cop ences el foc, secs i amb una cervezeta a la mà disfrutem del dia, mentrès tant el foc invaeix cada troçet de pell que queda al descobert, escalfa els nostres cosos i ilumina les nostres pupil·les.

Un començament de colònines perfecte, no podia espallar el segon dia i la meteorologia així ens ajuda a poder acabar unes colònies que de ben segur aquells nens del Ceip Roquetes, no oblidaran!

Desprès d'aquesta petita aventura que m'ha agradat recordar, que de ben segur hem quedara grabada tota la vida.

Tot seguit us explicare noves experiències.

Salut i fred!!