Aqui estem un bon temps després de les ultimes publicacions i bueno la veritat esque trobo a faltar un lloc on poder escriure, peró si us sóc sincer no estava inspirat, gens inspirat.
I no es que no tingues coses que explicar, perque en els ultims mesos ha passat de tot. així que intentare fer-vos un respàs de el que m'enrecordi.
Començarem per la despedida de les meves noies del mini femeni, dues grans temporades han passat, bons moments i també dolents. peró ens ho hem passat d'alló més bé que era del que tractaba la cosa, le nenes han après a jugar a basquet, han donat un pas més, i tots ho recordarem.
Despés de aixó un casal d'estiu plens d'emocions, hormones, rialles, cançons,i molta conya han fet del casal un estiu innolvidable, tan pels protagonistes, com els que havien de fer que tot fos correcte. M'agradaria donar les gràcies tan als nens, com el cos de monitors que varem estar tot el més (Ana inclosa), per tot, implicació, treball...gràcies.
Vaig una mica ràpid, ja farem entrades específiques, peró esque si no...tot el que resta d'any
escribin!!
Entre tot aixó va aver un curs de entrenador, un curs una mica extrany, ja que desprès de dos anys magnifics amb el mini i gràcies a alguns individus(persones?, NO!!!) són capaços de treuret les ganes de seguir amb les coses que t'han estat forman com a persona, però el temps hem va fer canviar de idea i vaug acabar el curs amb moltisimes ganes. Els resultats de aquestes dos semanes no arriben fins 2 mesos i pico desprès.
Desprès una travessa, quina travessa amb els maquines dels falcons, experiències noves, unes altres formes de vida, rialles a més no poder, un gos, una canço. (les cançons sempre formen part d'aquelles coses grans de la vida us heu adonat?), una tele, unes tendes d'acampada, un centre un mateix crit; l'esforç y convivencia! gràcies per deixarme compartir tot aixó amb vosaltres, ja que formeu part de aquelles experiències inolvidables de la meva vida. Gràcies.
I ara si molt de treball durant els últims 3 -4 mesos, unes vacances si merescudes?, no ho se però les necessitaba estar al costat de la meva princesa, no separarme d'ella, platjeta i viure una miqueta la vida...
Despres d'aquestes vacancetes, moltes coses han succeit, festes majors, palanganerus, contes de fades, fins i tot tornada de ilusions de entrenador. Però possiblement la última noticia que més alegria m'ha doant, es que he aprovat el curs de formació d'entrenadors!!! Si una mica de esforç, ilusió i ganes han fet falta però ara ja està, aveure si tinc la oportunitat de enseñar el que se!
Nose, ara 22 de setembre, no tinc res a fer a la meva vida, esperant una proposta que pot canviar la meva vida, entrenar a un equip mini poc desenvolupat, i estiman a la persona que vull.
una abraçada i seguiexo comentan coses!
No hay comentarios:
Publicar un comentario