La montanya!

Avui l'entrada va dedicada a les meves experiències viscudes a la montanya, les més intenses, les que m'han fet que necessiti la montanya.

Tot va començar un bon dia de setembre, amb preses com sempre(preses perquè estava fora de temps d'inscripció) m'agafaven en el col·legi Taller Ginebró de Cardedeu. Desde aquell dia tot de endavant fins ara ha sigut diferent.
Jo m’inscrivia amb una il·lusió diferent a altres anys perquè sabia que aquell any faria allò que volia desde ja feia molt de temps. allò era estudiar qualsevol cosa relacionada amb l'esport.
El primer dia sense conèixer a ningú vaig anar a parar a un hípica on faríem classes per portar un grup a cavall, quin bon rollo, els profes, els companys.. tot hem cridava l'atenció, hem fixava en tot, encara que això u faig sempre.
I dia rere dia les coses m'agradaven més. fins i tot agafar apunts m'agradava perquè jo sabia que tot allò seria bo pel meu futur
Aquí les meves primeres petjades al món del lleure i la aventura. Durant uns dies de teòrica i agafar apunts tocava posar-se en marxa i provar la pràctica.
El destí el cim del Montseny. Allà descobriria que volia viure molts més dies a la montanya. un bivac i una bona caminada això es tot, això es el que necessito avui dia per desconectar i tornar a començar.

Desprès han vingut moltes, entre aquestes,la primera travessa amb els Falcons com ja vaig explicar fa unes quantes entrades, avui recordaré la sortida a França, concretament el barranc del Llech, on vaig viure coses impresionants i noves en el meu cos.

Sortida de Llinars amb els Jesse James boy's, ja que som molts nois i una sola noia, la Jéss.
(faré un petit resum de qui som els Jesse James boy's, fundadors: Ronald, Jéss, Efe, Edu, Fubu, tot comença un dia de festa major a cardedeu, quan decidim anar a fer una via ferrada a centelles, en aquella via es crea el grup dels JJB, on cada més un dels integrants, organitzaria i planificaria una excursió per fer quelcom de aventura. fins que arriba la meva oportunitat, i anem deixant el tema una mica de banda, ho sento, tot tornar)
Dons sortim de Llinars direcció Llança, on soparem i al dia següent ben d'hora partirem cap a França, concretament la Montana del Canigó al riu del Llech.
Allà desprès d'una estona de caminada mengem alguna cosa per agafar forces, i ens disposem a endinsar-nos al...neopre.. ja que ens costa una estona. Deixem això llest, i ens capbussem al barranc, l'aigua esta una mica freda però els nervis fan que quasi no es noti.
Primers passos per l'aigua i arriba el primer rappel, un rappel que laigua et cau a la cara per tot seguit acabar a l'aigua on has de treure el vuit i allunyarte de la cascada.( no esta malament per començar)
Tot seguit salts de no menys de 5 metres i rappels de 15 metres, impressionants, les sensaciones, la adrenalina cremada, els nervis...sense paraules, no se com explicar-ho, però aqui no acaba tot, l'ùltim salt es el més 15 metres on has de caure en un estanc de 2mcuadrats, com amolt i dos metres de profunditat, on has de recollir les cames al caure, bueno...nose ja que més dir, perquè tot es espectacular.

Ara no només vies ferrades, escalada, barranquisme, entre moltes experiències a la montanya que fan que sigui indispensable per mi, i que necessiti pensar en ella cada poc.

Dons aixó es un petita introducció ala meva petita història a la montanya...espero que aixó no sigui res, i aquest cap de setmana ens espera la via ferrada de la Teresina a Montserrat i el barranc sec "El mejillon", ja us explicare com a anat tot.

Dit aixó el camí continua en la meva història....